I DE SOBRE APAREGUEREN ELS DIMONIS

Ell era feliç, es sentia complet envoltat dels seus amics. Feliç mantenint llargues converses, feliç a l´ofrena, en les presentacions…però sobre tot, de tindre´ls.

De sobte, aparegué el dimoni i se’l emportà. Poc a poc anaren oblidant-lo. Ell no pogué oblidar-los mai. Molts anys a l’ombra d’un dimoni. Amb l’ànima buida i el cor ple de records i anyorança.

Desaparegut aquell dimoni. Decidí fer cas al cor i recuperar temps perdut.
Es juntà amb tots aquells antics amics. Ple d‘emoció, alegria i il·lusió. Desitjava fondre’s en una abraçada i dir-los:

-Amics, mai més cap dimoni ens tornarà a separar.