UN MIRACLE EN FALLES.

Entre la multitud, nostres mirades es van encreuar , de sobte es va instal-lar el silenci, junt amb nosaltres, ningú exixtia.Ella pocs anys, jo massa, la seua cadira en rodes i el meu bastó , acompanyaven nostres vides.Mentalment vaig escoltar : «Si vols ,pots», vaig saber al moment lo que ténia que fer, la meua vida per la seua cura,la decisió estava presa, vaig notar llaugerea en tot el meu ser, el cos ja era de cartó ,el foc em haria etern, des de la falla ja com ninot, la vaig vore als llunt, alçant-se i anat, a les seues gracies jo li contestava:»Per tu , seré un ninot efímer».