EL NINOT i LA PAPALLONA

Estic immòbil, confós, mentre em revola una Papallona.
Planeja per planejar, perquè fins ara ha volat sola,
allisant, escapant del abassegament, que ensordeix i ataranta.

No escolta més que el seu propi bategar,
no vol mirar arrere, perquè ara no cal descansar.
Continua volant. Cada vegada s’acosta més i més…

S’apropa i noto la suavitat de les seues ales.
Em mira i em despulla de la gelor de l’aurora.
Em toca i em dona ànima.

Envoltat de milers de mirades estranyes,
anheli impertèrrit, l’invariable destí que amb foc i flama
em transformarà per volar junt a la meua papallona.