DE VALÈNCIA AL CEL

No podíem creure-ho
Nosaltres, que mai havíem eixit de la nostra llar, erem ara testimonis de carrers plens de llum, de música, d´aroma del bunyols i, sobretot, d´una alegria que es respirava pertot arreu.
Però, en arribar al nostre destí, l´emoció va ser màxima. Ens abraçaren i esclatàrem de goig. Els nostres cossos arribaren fins a allò més alt mentre la plaça de l´Ajuntament apaludia entusiasmada.
Ara, el nostre esperit de pòlvora viu al cel de .Ací esperem l´arribada de la nostra filla, Carcasa, que, en la Nit del Foc, esclatarà per ajuntar-se emb els seus pares, Traca i Masclet