ARRELS FALLERES

Els meus avis arribaren a Valéncia fa seixanta anys: mans buides, somnis al cor, una vida per davant.

Cap d´ells capaç de formular paraula en valencià, convertiren el seu negoci en el centre del barri, i la seua buida casa en una curiosa familia que cada any, arribant març, omplia els carrers de màgia, de Falles. Sí, la casa dels meus avis, naturals de Granada, era el casal de la seua falla.

Mon pare fundà aquella falla amb gran amor i a la plantà, aquest amor en portà un altre, ma mare. Amor que roman com la festa; valencià, faller.