DIÀLEG ENTRE CENDRA I FOC

Tenen tots els anys,
cendra i foc,
un diàleg acalorat.

Però els bons amics,
es parlen de prop;
amb sinceritat.

Digué la cendra al foc:

De la nit,
eres devorador.

Del sentit faller,
donador.

De la nit primaveral,
il·luminador.

Del món faller,
devorador, donador, il·luminador, esperançador…

Gràcies,
amiga de camí;
però jo;
et dic:

Eres alfa i omega de festa,
ocàs polvorient final,
grisor fulminant del monument,
descendent de foc i flama.

Resultat minimitzat del monument,
pavesa freda i apagada,
eres tu, l’eixuta cendra
la que obri el camí,
a la nova falla.

Ens vem, beneïda;
ens vem, beneït.