TERÀPIA SOCIAL

Des que recorde, patisc d’agorafòbia. Mai he sigut capaç d’apropar-me, i molt menys de romandre, en un lloc concorregut.
Els meus amics em sacsen amb un mocador cobrint-me els ulls i taps en les oïdes. Una sorpresa com a regal d’aniversari.
Ens detenim. Em lleven el mocador. Estic envoltat de gent. Pertot arreu! Somriuen, boten…
Adéu taps. Algú crida: «EL TERRATRÈMOL». Aplaudixen…
Estic en la mascletà. El meu cor es dispara…però…no de temor…o ansietat…DE FELICITAT!
Ric, bote, els meus amics m’abracen, feliços, milers de persones, felices, rient, gaudint, i entre tots ells…jo!