No hi havia a València dos amants com nosaltres

«No hi havia a València dos amants com nosaltres» et vaig recitar una nit a cau d’orella. El nostre amor va ser efímer, però intens.
Recorde amb la claretat de l’albada quan ens vam conéixer. Tu em mirares i jo no vaig deixar mai més de mirar-te a tu.
Foren dies de llums i flors, de sorolls i silencis, de vida al cap i a la fi.
Em morí de pena quan m’assabentí del meu indult.
Nos ens deixaren morir d’amor com havíem somiat junts: Tu, jo i les flames.