Germanor fallera

18 de febrer. Dues dones seuen davant meu.
L’una parla pesarosa; l’altra escolta, però sembla no comprendre.
Estic a prop; involuntàriament me n’assabente.
És fallera, d’una cèntrica comissió. Bé, ho era; enguany ja no, te dificultats econòmiques. “Espere tornar a formar part de la festa algun dia”, l’escolte dir. Porta a la mà l’escut de la seua falla, una insignia petita, daurada.

“No estigues trista, valenciana”, li dic. “Tot faller de cor, comissionat o no, forma sempre part de la festa, i la fa gran”.

El 18 de març ofrenaré lluint, junt a la meua pròpia, una insignia petita, daurada.