PORRETA

Porreta era un nen de baixa estatura, bon xicot, edad indefinida, ingenu, careixia d’enveja, absència de maldat, alguns solien fer-li burla.
Cuidava a sa mare vídua, malalta, satisfet del seu destí.
Tinguè necessitat de guanyar-se la vida. Passant per un taller on construien falles, va tindre sort i el contractaren.
– Voldries veure’t com un personatge de falla?
– És clar que vull, treballaré, així la burla i risa serà del ninot.
Tots s’alegraren commoguts.
El dia de la plantà, la figura de Porreta destacava, havia sigut indultat.
Escoltaren un crit d’entusiasme emocionat.
– “Sóc l’home més feliç del mon.”