NOSTALGIA

Estimada mare:
Recolçada a la meua finestra, a setze de març, podria sentir l’olor de la pólvora, els compassos de la música de la banda o de la dolçaina i el tabal. Miraria encuriosida la vestimenta de fallers i falleres i analitzaria amb atenció cada detall del monument d’enguany. Guaitaria el cel per demanar que l’oratge fóra bo: ni aire, ni fred ni pluja. Però des de Lincoln és impossible. Fes-ho tu per mi.
T’enyora i t’estima
La teua filla