Mascletà

Són les dos en punt i comencen a sonar, lleus, les xicotetes explosions primeres, que, a poc a poc, van creixent en intensitat i número fins a formar una simfonia, que impregna tots els sentits: l’olor de la pólvora, el so musical, el fum que s’albira dirigint-se al cel. Immersos el cos i la ment per complet en aquest festival de pólvora i so, sent que em diluïsc totalment en cada explosió i puge fins al cel convertit en un núvol de fum per a caure novament i fondre’m en el sòl de la meua benvolguda València.