«DO» DE PIT.

Sandra portava des de xicoteta fent teatre a la seua falla. Eixa afició l’havia canalitzat de jove, amb els estudis de cant al conservatori, cap al teatre líric en una companyia de sarsuela. Però no havia deixat de col·laborar en els muntatges que la seua comissió preparava per participar al concurs de teatre faller. Mai havia imaginat guanyar un premi. Enguany, quan pujà a l’escenari del Teatre Principal a recollir-lo, l’emoció la deixà sense paraules i només va poder llançar a l’auditori un «do», des del més profund del seu pit de soprano, que va commoure els assistents.