UN SON MOLT REAL.

Tènia els ulls humits i plorosos, vaig parpellejar diverses vegades, convençut de que continuava somiant.¿Què fas?, ¡Allunya´t ! ,li cridé pantaixant al personatge d`uniforme fosc amb tota la força de que vaig ser capaç,li vaig espentar per a intentar avortar la seua acció, després de tot, si era un son , no podría fer-li dany de veritat, no lo vaig poder moure un pam.Vaig pujar la mirada,les plores no s`havien assecat en les meues mejillas,mi cap va callar entre la meua falda, el foc sense remei,va consumir el monument, i amb aixó,totes les meues esperances.