EFÍMER I ETERN

Em vas preguntar per què somreia.
Per què no plorava en veure com el meu primer ninot era engolit pel foc.
Recordes?
I et vaig dir: “perquè aquest foc convertix allò efímer en allò eternament present en l’aire d’aquesta ciutat. Perquè l’essència d’allò que l’artista crea roman per sempre viu en la seua ànima”.
Recordes?
Va ser llavors quan tu sí vas plorar.