Pell de Cartró

Ajocada darrere de la carpa i amb la respiració agitada, la jove mirava d’amagades als companys de la seua falla. Romanien quiets, cadascú amb la seua disfressa, amb la majestuositat que els caracteritzava. Estaven entre sorpresos i disgustats davant l’actitud de la xicona, que fugia de les flames. La jove aprofità l’expectació dels primers focs d’artifici per a arrancar-se la pell de cartró. Quan el foc començà a destruir als seus companys no va gosar quedar-se entre la gent que mirava la cremà. Donà mitja volta i el seu nou cos humà es va confondre entre la multitud.