València, el meu sospir

Foc que em crema dins del cor quan arriba la plantà, comença la música a sonar, i els peus no paren de dansar. Dels ulls brota l’emoció quan veig a la Maredeueta posant-se el seu vestit de flors, i enlluernant als seus passos a tothom que deixa caure la mirada a la seua careta dolça i misericordiosa. Després al casal, l’amistat va de la mà, el treball s’ha fet, ballem els iaios, els pares i els xiquets. Ja ha arribat el dia… l’obra d’art s’ha d’acomiadar, i plora la gent la gràcia del mestre faller al voltant del seu monument.