UN VERTADER NINOT

“Xiulit” no va tindre millor ocurrència, just aquella nit, que disfressar-se. I la seua disfressa era tan perfecta que ningú es va adonar de la seua presència fins que, amb la plaça de gom a gom i ja començada la cremà, els primers crits esfereïdors alertaren els bombers. El salvaren de miracle i entre xiulits, que li donaren el malnom.