Any rere any

Un full groguenc del levante-emv i restes de boletes blanques, ahir i hui entremesclats en eixe arraconat motle d’escaiola, només un progenitor es va salvar, els seus iguals que no idèntics van bregar amb el foc en temps i llocs diferents. Si no afines la mirada de l’ànima creuràs que és una mera repetició d’escenes i situacions, si escoltes i prestes els teus sentits veuràs que res és parell, la dansa i el crepitar de les flames són únics cada mitjanit del 19, el seu caòtic i irrepetibles vaivé ens embruixen sempre, on les brases són la cridà a tornar.