Listas Levante-EMV » VII Edición – 2018

MARTA

Pareixia que el telèfon sonara més fort i que vibrara més que mai. El cor li bategava tant com aquell dia que es posà, d’amagat, el vestit d’una amigueta de la comissió; ni sinagües, ni pinta, ni adreç, ni calces, ni sabates, només el vestit, però en tingué prou, volia ser Fallera Major.
-Diga’m
-Marta, saps qui sóc?
Clar que ho sabia, esperava eixe moment des de fa quinze anys, anys de lluita, de tractaments, d’operacions, d’incomprensions, quan no d’insults i menyspreus; l’esperava des que s’adonà que era xiqueta, sí, xiqueta, tot i que, aleshores, no ho pareguera.