Lluny

Era faller des de menut, els seus pares, fallers de soca rel, l’apuntaren acabat de naixer, des de menut esperava en impaciència, el dia de la planta, somiava, mentre arribava eixe dia en anar a per el ninot, somiava en la nit de la plantà i en anar a per el premi, somiava en anar a l’ofrena, en la cremà de la falla. Però enguany no podia estar allí, la seua obligació es trobava molt lluny, per terres del Líban, formant part d’un destacament militar en missió de pau, resignat i emocionat va encendre l’ordinador per escoltar la mascletà