L’hereva

Els músculs encongien les seues cames pels nervis. Cada cop de rellotge aixecava la seua temprança. Perfeccionista i eficient fins a l’extrem. Havia recreat aquell instant una i altra vegada. Esperava, impacient, la telefonada. “Ara” va vociferar la mare. “Si, sóc Clara. Ahhh, pobra…la iaia ja tenia 95 anys si. Molt amable…si, gràcies”. La mare tenia els ulls com a taronges. “Amb dos mil·lilitres ha segut suficient, mare”. Va sospirar i va somriure. “Filla, per fi tindràs la teua seda, l’any que ve és el 40 aniversari». Mare i filla van brindar. “Fallera Major” va remorejar la mare.