L’Espirit Vida

Pere, artista faller, es jubila. Féu l’últim ninot:

– Només li falta parlar

Al taller, una veu misteriosa..

– Sóc “L’Esperit Vida”, tants anys treballant, vull compensar-te’ls, donant vida al teu ninot, però amb condicions: El dia de la cremà, tindrà vida, parlarà amb tu, serà el teu premi. Però no el veuràs més. Moments abans de que les flames s’encenguen, s’escaparà.

– Accepte. – digué Pere

El ninot fugí. Aparegué en un banc del Parterre. Per les seues galtes, dues llàgrimes cristal·lines rodaven. Vivia pel món a soles. Però més viu que mai.

Pere tingué: plor, alegria, tristor.