Listas Levante-EMV » VII Edición – 2018

La dolçaina y el masclet

Un raig de sol de finals de febrer enlluernà al travès d’una escletxa, un racó de dins la caixa de fusta.. Una veu despertà..
-Qui ets tú?
-Soc una dolçaina! -Digué un murmuri presumit- I tú que ets?
Omplint bé el pit d’aire contestà energic-Yo sóc un masclet.
-I qué fas tú?
-Jo aporte a les falles la música, com les ones el seu sorroll a la mar.. i tú?
-Donç jo aporte soroll a la festa, com una bona truita de fabes a una digestió, que si no hi ha traca, no es completa.
-Ah collons!