SOMNIAR EN SEDA

Será verd, el color de l´Esperança, la meua iaia.

Amb flors tanronja, com les dels horts que el iaio Vicent tant s´estima i alguna Rosa blanca, meua iaia i les ales d´un Àngel que ens cuida al cel.

Els detalls seran grocs, les flames que consumeixen les falles i els petards que el meu iaio Antonio m´ha comprat incansablement.

El nom Carmen ja el porte al damunt, com també portaré el meu vestit. Ma mare diu que una volta fets, tots son bonics, i no sempre estem d´acord. Coincidim però, en què no hi haurà cap tan bonic com aquest.