UN SON MOLT REAL.

Tènia els ulls humits i plorosos, vaig parpellejar diverses vegades, convençut de que continuava somiant. ¿Què fas ? Li cridé, pantaixant.
Allunya´t al personatge d`uniforme fosc , amb tota la força de que vaig ser capaç, li vaig espentar per a intentar avortar la seua acció, amb l`aigua, després de tot, si era un son, no podria fer-li dany de veritat, no ho vaig poder moure un pam.
Vaig pujar la mirada, les plores no s´havien assecat en les meues mejillas, mi cap va callar entre la meua falda, el foc sense remei va consumir el monument, i amb aixó, totes les meues esperances.