PARTITURA OBLIDADA

Asseguda en una cadira del menjador, l’últim tro de la mascletà la feu caure en el compte de que la seua neta ja no aniria a dinar. «El nostre sector és el primer en passar ofrena i la falla queda lluny d’ací», li digué al matí mentre es vestia per acudir a la cercavila. Sospirà resignada i començà a desparar taula quan un somriure involuntari acudí al seu rostre. La seu xica passaria per casa, segur: cap músic desfila en l’ofrena sense interpretar «València» i la partitura semblava mirar-la de manera còmplice des del moblet de l’entrada.