FUGIDA

Navegue pels carrers suggeridors i estrets que envolten la catedral. M’allunye del soroll inevitable que aquests dies envaeix la ciutat, quan el foc, el fervor, la música en són protagonistes inevitables. Mire d’assaborir l’aroma de tants poetes i artistes que des de fa segles han recorregut aquells camins ciutadans i hi han deixat una empremta tangible. Aprofite per allunyar-me de les multituds de nouvinguts que volen viure la festa. De sobte, en girar una cantonada, s’enlaira, sorgida del no-res, una falla sublim que em fa reviure l’art d’aquells admirats clàssics.