L’Ofrena

Encara que no cap una agulla, el segon vagó de la línia 2 del metro olora a clavells frescos. L’alegre soroll es incessant. Amb la comisió major i infantil, viatgen també els musics d’una banda de Campanar que no paren de tocar els seus instruments. Silenciós i arraconat en un cantó, un xic mira tendrament a Merxe, que al costat de sa mare lluïx com una perla fina. En arribar a la plaça, i malgrat saber que només es una imatge de fusta i cartó, Andreu demanarà a la patrona que Merxe accepte, eixa mateixa nit, ser la seua nóvia.