La meua primera mascletà

Quasi es trobava a la plaça de la Reina, quan va escoltar el soroll del tro d’avis, va estrènyer el pas per tal d’arribar avanç que començara, en arribar a l’altura de l’església va sentir el dolor, però no va fer cas i va arribar a la plaça al mateix temps que sentia les paraules “Senyor pirotècnic……La mascletà va continuar, amb tot el seu esplendor. Ella acaronava el seu ventre i en veu dolça deia “La sens fill meu, deixa’t portar per els sentits”. En passar uns anys, un xiquet recordava el darrer lloc on el porta sa mare.