UNA MIRADA ÚNICA

No sé si era real. A aquelles hores qualsevol imatge es tornava certa. Estic segur que em va mirar. Els seus ulls s’endinsaren en el meu cor. Potser era un sentiment passional. La tendresa de la seua expressió era tan profunda que sols desitjava que fóra meua. De sobté despertí. Era recolzat al fanal enfront de la falla. Al costat tenia el got buit. Ella en forma de ninot estava en el cadafal. A l’altre costat apareixia la seua parella. No sé si fou un somni etílic o una realitat però mai oblidaré el moment que compartirem les nostres mirades.