La veu del pirotecnic

Tanque els ulls, la suau llum del sol calenta les meues galtes. Els nervis s’apoderen de mi. Se sent els crits de la gent aclamant que comence ja, impacients, excitats… Tots ells són un conjunt de cossos desprenent l’energia que fa possible el que ara mateix començarà. Encenc la metxa, ja ha arribat l’hora, respire fons. Observe la cara del menú germà Toni, el menut. El meu cor s’ompli d’orgull. Torne a respirar fons, em tremola tot el cos, estic impacient. Espere ansiós que una dolça veu entone les paraules que tant desitge escoltar:
Senyor pirotècnic, por començar la mascletà.