ESTAVA CEC I HO VAIG VEURE

Quasi podia veure-ho. En la mascletà, notava la multitud, l’olor a pólvora, les vibracions; imaginava la flama fent un sprint provocant tots aquells sorolls, increïble com una cosa tan petita podia provocar tot allò. Després la cremà, podia notar el silenci per l’emoció però el que més sentia era el calor; imaginava com les flames feien desaparèixer les immenses figures de cartó, creixent mentre les escultures lluitaven; però feia temps que havien estat condemnades. Notava l’aigua desfent eixos edificis de flames rojos i brillants. En la meua obscuritat, mai havia pogut veure tant, era màgia.