¡¡ NI CAS !!

Dèsset de Març, Vicent tornava a casa. Havia anat en uns amics de festa i… clar lo que sol passar. Era de matinada i en molt poqueta llum. Al mig de la plaça va vore una monja baixeta en ulleres i un rotul que dia… “ Sor Aya”. Este la va saludar…– ¡¡ Booona nit !!, ¿ Com eeestà?… –¡¡ Se va a quedar gelaaaada aci plaaantada…!!–. La monja ni moure’s ; — ¡¡ Que traaanquilitat !!– ni cas, –¡¡ Cheee … un poquet d’eduuucació !!–. Se tirà mija hora parlant-li… i esta ni mu. Cansat, enfilà cap a casa blasfemant a crits per a… goig de veïnat. La sor, continuà indiferent davant de la falla.