La memòria perduda

Ja feia bastants dies que escoltava aquella cançoneta. Era una cançoneta alegre, festiva, però no recordava on l’havia escoltat. El meu cervell s’esforçava per recordar-ho. El més curiós era que l’escoltava per el carrer, per la radio i a vegades una persona estranya, me la ficava al CD.
Un dia li vaig preguntar, ¿Aquell quadre, que és?
-El teu bunyol d’or amb brillants.
-Or?, Vaig dir davant l’estranya contestació.
– I la música quina és?
-El faller, pare.
-Ho sent, en aquesta maleïda malaltia no puc recordar.

Aleshores, una llàgrima aguaità per els ulls del meu fill.