El músic quan tornava a casa.

Havia arribat el dia de la cremà. Al dia següent tornaria a treballar al camp amb son pare. La monotonia tornaria a viure al seu costat.
No suportava la idea de guardar el clarinet a la caixa, l’instrument que tantes melodies havia entonat estes festes.
Tornava cap al poble entenent que no tota la dolçor ix de les taronges, no tota la llum ix dels carrers de València i que no tota la calor ix del foc de les falles.
Eixes falles l’havia conegut. No era fallera major, però per a ell sempre ho va ser.