Trons de pau

Els successius trons rebotaven en el seu cos menut. Cada masclet, cada carcassa portaven darrere un moviment simpàtic de les seues extremitats. La seua expressió de confusió i por començava a inquietar-me. Possiblement no havia sigut la millor idea. Trons de falles, trons de festa, trons de pau eren traduïts inequívocament en dolor, en sang.
La seua cara ho deia tot. M’he equivocat. Ho sé. Volem escapar de la plaça. Agafats de la mà comencem a apartar la gent, sense miraments. Volem eixir d’allà. S’ofega, ho sé, ho sent.
En aquell moment, Síria no li quedava tant lluny.