XISPA

Huit en punt del matí. Al carrer sona una cançó ben forta. La conec, o això em pareix. Un cotxe acaba d’aparcar prop. S’escolta una clau que obri una porta. Serà ací? Qui haurà vingut? Serà el pintor? No crec… Pep l’escultor? Massa prompte… Vicent el dibuixant? No, és dissabte. La porta es va obrint, i puc vore com entren els primers rajos de sol. Gràcies a ells, s’il·lumina tot al taller. Veig una ombra al fons. Olora a xocolata amb bunyols. Ja està ací el meu amo, m’acarona. S’encenen les llums. Ja ha arribat l’artista. A treballar!