Ànima de vareta

Fitava la ciutat a la qual havia arribat
i les multituds que formigejaven als repeus del
cadafal que presidiria aquells dies.
Portador del Decàleg salvífic, sabia que durant
aquell temps festiu seria el melic del món.
Des de la Plaça, recordà que ell sí que va ser un
autèntic cabdill per al seu poble.
Gaudia del privilegi de poder comparar aquells moments
amb els de tot just set dècades enrere des del Mercat Central;
ara sí que hi albirava una societat lliure i democràtica.
Les flames el destruirien, però tant se valia, això el faria encara més immortal.