Al final del túnel

Durant la semana que romanguí en coma, encara que els metges digueren que no podía sentir, vaig escoltar perfectament el soroll de la pólvora, el so de la música… Inclús percebí els reflexos del sol de març a través dels meus ulls tancats.
Havia llegit que, quan arribara el moment, al final del túnel trobaria una llum blanca, però al final del meu vaig trobar l’esclat de llums i colors d’un castell de focs.
I és que a la Nit del Foc tots els valencians, vius o morts, encara que siga per una vegada, decidim mirar junts el mateix cel.