La Verge i les falles.

¡Mare de Déu quin pet agafà el meu cosí! Vingué a falles. València estava a rebentar amb eixe sol radiant i protector. Pel matí un riu de gent ens portà cap a la mascletà, i per la nit, de monument en monument. No tens pèrdua. Solament pots perdre’t en un Casal. Amb l’amabilitat del faller i la cazalla de Ríos ja tens prou. No sé quants colpets i salsitxes vam menjar. Solament recorde passar per un aparador i veure un rostre pàl•lid, amb un mocador al cap, i una banda acariciant-li el cor. Posava: Melonero, Frankfurt t’espera ¿Tornarà? ¡Clar!