El tío Vicent

El tío Vicent era un home just. Mai hi havia volgut ser president de la seua falla, encara que per qüestions de lluites entre dues faccions emprenyades, a cap de les quals pertanyia, uns amics l’hi presentaren a les eleccions. En el seu primer discurs va ser clar: «El pròxim 19 de març no només hem de cremar la falla, cal botar foc també a qualsevol murmuració, discòrdia i baralla. Recordeu, som una familia, ací no sobra ningú». El soroll dels aplaudiments encara s’escolta en un casal que després d’aquell dia es el llar de tots.