EL PESAT D’ERNEST

Fea més de quinze dies, que a l’hora d’almorzar un companyó de treball i amic dins de la falla me sugeria escriure un relat per a un concurs. Els dos som prou aficionats a l’escritura. Passaven els dies i yo sense fer-li cas, i ell erre que erre donant-me la vara. Faltaven poques hores per que es tancarà el determini d’entrega dels relats. Estàvem de chala en el casal i Ernest molt seriós s’encara en mi, i me digué; o escrius ara mateix el relat o no menges Arròs en Fesols i Naps. I per supost vaig acabar menjant-lo, gràcies al pesat d’Ernest.