ME’N VAIG, ET DEIXE!!

 – Carme, me’n vaig de casa. Et deixe.
 – Que te’n vas? On vas? Si la setmana que ve celebrem les noces d’or.
 – Ho sé, però he trobat l’amor de la meua vida, una jove…
 – Una jove,…li has dit que no tens diners.
 – Carme, que ella em vol, m’ha triat, m’ha besat, m’ha acaronat…i ú no és de pedra.
 – De pedra!! Lo que eres és un desagraït, un ninot desagraït…de suro blanc.

En la nit de cremà, mentre Carme era devorada pel foc, Pere era feliç recolzant el cap en el pit de la Fallera Major.