L’amor

Avui li he tornat a veure la seua careta dolça i redona, eixa que em té enamorat. L’he vist un poc trista, però eixa lluor als ulls, el seu somriure i la tendresa amb què semblava acaronar-me amb la mirada fa que no puga deixar de seguir-la en girar la cantonada.
Però semblava que aquesta vegada era diferent, com si el cor el tingues trencat en mil pedaços i intentes lliurar la batalla més cruenta: la de decidir entre tots els meus germans. I s’ha decidit. I a mi del foc no m’ha pogut lliurar. T’estima, el ninot ja cremat.