I m’agafà la mà

El seu somriure em deixa bloquejat. Cada moviment, cada mirada, cada gest, fa que em senta incòmode. No sé si mirar-la o no. Sempre preocupat per pensar el què ella pensa. Quina angoixa, quin deler, tot indecisió. Les meues pors, els seus pensaments que ignore i que em fan patir.

És díhuit de març i tot està preparat per anar a l’ofrena. La tinc davant. No hi ha ningú més en una plaça plena de gent. No sent ningú més que el batec del meu cor en estranya harmonia amb un munt de gent cridant.

S’avança i m’agafa la mà.