DES DE LA DISTÀNCIA

El tro d’avís em sorprendrà mirant encara el telèfon, esperant la conversa amb la meua filla i el seu despatx, a cinc mil kilòmetres de casa. Ella no m’ho dirà, però sé que estarà trista i que voldria estar a la seua ciutat, a la seua festa. Jo no li diré que he acariciat el seu vestit a l’armari i he provat de recordar el seu perfum, que he obert la caixa de l’adreç i he vist com brillava a la llum, que porte setmanes repassant les fotos de les darreres trenta falles….Potser l’any que ve.