Espurna inacabada

Crits, portades, el soroll felí d’un tub d’escapament i després el buit. Pergué la memòria al xocar contra un mur gelat per la rosada del matí però no havia oblidat la crémor del sol en la pell mentre l’aire transporta el flaire dels tarongers en flor, l’aroma de la mar salada i el guirigall de la gent entre la música. Les idees bollien com cassola al forn en l’oceà de la seua imaginació al temps l’artista faller evocava sobre el paper l’espurna d’un record intentant descobir qui era. La seua història era com una falla inacabada i oberta al destí.